La solitud dels nombres prims

Valoració personal:


M'ha agradat bastan, tot i que el principi amb va custar diferencia quan parlaven den Mattia o quan parlavan de l'Alice, quan vaig continuar llegin vaig anar relacionan cada historia amb el personatge que li tocava. Quan vaig comensar a llegir el llibre no s'havia ven be de que anira ja que a la contraportada no ho diu clar. 
El tema del que trata el llibre ma agardat molt, els problemes que té l'Alice amb el tema de l mengar i com va evolucionan amb tots els problemes que te a l'institut amb les altres companyes de classe... En Mattia també te problemes ja que els seus son diferents, ja que desde que va abandunar la seva germana bassona perque era la primera festa que els cunvidavan no vulia passar vergonya perque la seva germana estava malalta i la va abandunar el parque i quan la va anar a buscar no hi era, desde aquell dia que quan és fa mal tallansa es sent millor. Les seves vides es troben el canviar en Mattia de institut ja que el seu intelectual es molt alt en el moment que és van coneixen es van fer companyia l'un a l'altre... fins que es tornen a seperar....




Fitxa tècnica:

editorial:

EDICIONS 62

año de edición:

2009

páginas:

312

formato:

TELA

isbn:

978-84-297-6193-1

materia:

NARRATIVA ITALIANA

idioma:

CATALA

Sinopsis:

L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores... En Mattia té una germana bessona. Tots dos són gairebé idèntics, però mentre la intel·ligència d’ell és superior a la mitjana, el cervell de la Michela està tarat. Per primera vegada han estat convidats a una festa. Tip de les burles dels companys, en Mattia demana a la seva germana que s’esperi en un parc. Tan bon punt acabi la festa, tornarà a buscar-la...

Aquests dos episodis marcaran irreversiblement la infantesa, adolescència i joventut de l’Alice i en Mattia. Les seves existències, tan profundament ferides, es creuaran, i els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.

Poemas objectes

Els nous hotels amb planxa

Un cartell on fica Hotel amb unes potes de ferro on fa la forma de una taula de planxar.

Cuadres amb vida propia



És una finestra on es veu un pasatge de fons i llavors surt com un fil de una de les muntanyes i surt cap a fora i amb una xinxeta esta com penjat en una paret.
El reflexa de les ideas

És veu el reflexa de una finestra en una paret i en cada quadrat hi ha com un text escrit.
La lluna i el seu secret




És veu la lluna a sobre de unes cortines de un teatra.
Les Tisores també tene peu



És veuen unes toisores aguantes en el aire per una agulla clavada en el terre.
El nostre futur


És veuen uns plats ficats entre mitg de els furats de les clavagueres com si estiguesin ajugantsa.
L'abre de les ideas
Es un abre on el menys de tenir fulles, de es branques li surten frases on sembla que siguin les seves fulles.

La Ressenya

Codigo Fuente


Titul: Codigo fuente
Génere: Siencia ficció
Direcció: Duncan Jones
País i any: USA-2011
Guio:Billy Ray. Ben Ripley
Música:  Mark Gordon. Jordan Wynn. Philippe Rouseselet
Duració: 93 minuts


És una película que numés amb el començament ja et dóna un aire d'intriga, perque no saps ben bé que es el que  està passant i tens ganes d'anar seguint totes les pistes que ens donen els personatges.
<<Codigo fuente>> té lloc en un edifici de policia on han creat una màquina per poder resoldre un atantat que va causar la mort de moltes persones innocents. Fins el final de la película no acavas dentendra el perquè esta passan tot allò i es una experiencia molt bona per la meva part.

El capità Colter Stevens (Jake Gyllenhaal) es desperta d'un sobresalt a l'interior d'un tren de rodalies de Chicago. Encara que tots els altres passatgers semblen conèixerell no té absolutament cap idea d'on està o fins i tot de qui és. L'últim que recorda ésestar volant en helicòpter durant una missió a l'Iraq, però aquí sembla ser algú que vaa treballar al matí com un dia qualsevol. Però abans que pot fer qualsevol cosa un trens'acosta per la via contrària i explota una bomba que aparentment mata a Colter ia tots els altres passatgers.

En un capvespre

És un capvespre d'estiu. Fa bon temps i passeges per un dels carrers més correguts del lloc on vius. De sobte sents un troi, en un tres i no res, comença a ploure.
Miro el meu vultant i veig la gent que comensa a correr pels carrers molls. Miro el cel i està tot fosc, és com si, una gran capa negre agues tapat el cel. Cumenço a córrer per poder-me refugiar a algun lloc on no em pugues mullar. Els peus em pesen molt de tota l'aigua que m´hi havia entrat i la roba se m'enganxava en el cos, regalimava l'aigua dels cabells per la cara.
Continuava corrent i no trobava un lloc on poder-me refugiar. Sentia les veus de les persones que estaven dins de casa seva i l'olor del mangar.Vaig veure un portal on no hi havia ningú i vaig cap allà per no mollar-me més de l'ho que estic.

La instància

Judith Sala Barceló , nascuda el 19 de juny de 1995, estudian de l'IES Castelló d'Empuries de Castelló d'Empúries, amb DNI núm: 47854796F i amb domicili a Empuriabrava, avinguda Valira, num: 11B enti. 2n 1ra, telèfon 692109562 , i correo electrònic: juth_arma17@hotmail.com.

EXPOSO:
1- Que, els alumnes de 4t d'ESO que tenim com a tutora o com a professora a la senyora Elisabet Jaime, deixi de fer-nos classe.

2- Que, un cop iniciar el curç, la seva manera de explicar i la seva manera de tractar-nos no és la correcta.

3- Que, tot i haver parlat amb ella i haver fet raunions amb tots els alumnes i els professors de 4t d'ESO, la seva actitud no ha canviat.

Per tot això

DEMANO:
Que ens permeteu canviar de professora i tutora per tal de tenir-ne una altre que s'espliqui i es relacioni millor amb els alumnes i els temes de classe.

Cosa que espero obtenir.

Empuriabrava, 3 de Abril de 2011

Judith

SRA. Directora de L'IES Castellò d'Empuries. Castellò d'Empúries.

El dimarts amb Morrie

Entro a l'aula, m'assec, no dic res. Els miro em miren. Primer, fan unes quantes rialletes sufocades, però nomes em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i es comencen a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassos.
Algun dels alumnes estat agitats, altres estan pensan a veure quan dic alguna cosa. Es belluguen, es miren el rellotge. Alguns d'ells miren fora per la finestra, fen veure que estan de tornada. Això dura uns quinze minuts, fins que finalment vaig trencar el gel amb un xiuxiueig:
- Què passa aquí?_Preguntu
Aleshores començem lentament una discussió.
-I què és el que he volgut tot l'estona?_ Sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes ¿ Per què els incomoda tant, el silenci? ¿ Per què es senten millor amb el soroll?

Text 2

Sóc lletja. Però tampoc tant no? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc una mica lletja. Poc agraciada, i no gaire afavorida, però molt bona noia, ni normaleta tiran a lletga, ni gens guapa però té un no sé què. Espantosament, fastigosament lletga? M'han mirat bé? Sempre comenten el meu especta amb els seus amics, per demostrar-se que són molt ben fotuts.  Però no els importa com em sento? Es pensen que sóc insensible? Que no m'afecten els seus comentaris? O es creuen que sóc paranoica? Això és que encara no s`han adonat que tinc sentiments.