El dimarts amb Morrie

Entro a l'aula, m'assec, no dic res. Els miro em miren. Primer, fan unes quantes rialletes sufocades, però nomes em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci i es comencen a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels alumnes grassos.
Algun dels alumnes estat agitats, altres estan pensan a veure quan dic alguna cosa. Es belluguen, es miren el rellotge. Alguns d'ells miren fora per la finestra, fen veure que estan de tornada. Això dura uns quinze minuts, fins que finalment vaig trencar el gel amb un xiuxiueig:
- Què passa aquí?_Preguntu
Aleshores començem lentament una discussió.
-I què és el que he volgut tot l'estona?_ Sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes ¿ Per què els incomoda tant, el silenci? ¿ Per què es senten millor amb el soroll?