En un capvespre

És un capvespre d'estiu. Fa bon temps i passeges per un dels carrers més correguts del lloc on vius. De sobte sents un troi, en un tres i no res, comença a ploure.
Miro el meu vultant i veig la gent que comensa a correr pels carrers molls. Miro el cel i està tot fosc, és com si, una gran capa negre agues tapat el cel. Cumenço a córrer per poder-me refugiar a algun lloc on no em pugues mullar. Els peus em pesen molt de tota l'aigua que m´hi havia entrat i la roba se m'enganxava en el cos, regalimava l'aigua dels cabells per la cara.
Continuava corrent i no trobava un lloc on poder-me refugiar. Sentia les veus de les persones que estaven dins de casa seva i l'olor del mangar.Vaig veure un portal on no hi havia ningú i vaig cap allà per no mollar-me més de l'ho que estic.